Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.

L'Ideal de l'Ebre : Periòdic republicà



Núm. 1 (1931, 1 de febrer)-Núm. 13 (1931, 15 de desembre)
Móra d'Ebre : la Redacció, 1931
Il. ; 50 * 35 cm. Quinzenal.
Quatre pàgines en cinc columnes. Alguns exemplars a dues tintes (vermell i negre). Continuador de "La Riuada" de la que duplica la numeració en els primers nou exemplars. A partir del núm. 9 (1931, 15 de juny) el subtítol serà "Portaveu de la federació Republicana federal Socialista de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, adherida a Esquerra Republicana de Catalunya". Text en català i després bilingüe.

Joaquim Fort : alcalde republicà de Tarragona / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.

Joaquim Fort i Gibert (Tarragona, 1906 - Santiago de Xile, 1987) destaca en la seva joventut com a esportista d'elit, esdevenint en diverses ocasions -amb el Club Nàutic de Tarragona- campió de Catalunya i d'Espanya de rem. Periodista vocacional, treballa en la premsa tarragonina i com a corresponsal de El Diluvio de Barcelona. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana i el 1934 és elegit primer tinent d'alcalde de la ciutat de Tarragona. Els Fets d'Octubre d'aquell any el porten a patir un breu captiveri al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port. El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres el retorna a l'Ajuntament, i quatre mesos després és elegit nou alcalde de la ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil lidera la resposta política al cop d'estat a la ciutat de Tarragona i, a partir del gener de 1937, com a comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, fa front a les dificultats materials de la rereguarda, abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular de la República i ser ferit en combat. La derrota el porta a l'exili, primer a França i posteriorment a Panamà, Argentina, Perú i Xile, on finalment s'estableix, formant una família i sense oblidar mai el compromís amb el catalanisme republicà. (Editorial).

Joan Selves, de l'alcaldia republicana de Manresa a governar l'ordre públic de Catalunya / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
216 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.
ISBN 9788409495733

Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934) inicia de ben jove, el 1921, la seva trajectòria puïblica com a periodista vocacional a El Pla de Bages. Ja advocat, impulsa amb la nova generació de catalanistes republicans de Manresa la creació, el 1929, del diari El Dia des del qual articulen la candidatura guanyadora de les eleccions municipals d'abril del 1931 que porten l'adveniment de la República. Esdevé el primer alcalde republicà de la ciutat i posteriorment, en una carrera política meteòrica a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya: diputat a les Corts Constituents, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d'Agricultura i Economia, conseller de Governació, comissari general d'Ordre Públic, governador general de Catalunya i de nou conseller de Governació. Home de la màxima confiança del president Lluís Companys i figura preeminent d'ERC, pilota el traspàs de l'ordre públic de la Catalunya autònoma fins que mor sobtadament en plena joventut a les portes dels Fets d'Octubre de 1934. (Editorial).

Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Francesc Rimblas : una història republicana [Fitxer informàtic] / [edició de Josep Vall]



Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
1 recurs electrònic (24 p.)

La vida de Francesc Rimblas i Balagué ha estat sempre marcada per les conseqüències d'una guerra terrible i per les diferents èpoques que ha hagut de viure. Anys de penúria, de gana, de manca de llibertat, de sacrifici; però anys també de voluntat, de forc÷a tot i unes circumstàncies adverses, de no defallir, d'aixecar-se una vegada i una altra per gaudir dels fruits que dona l'esforc. I gaudir de la família: l'esposa Joana i les quatre filles, Rosa, Margarida, Palmira i Lluïsa. Tot això, juntament amb l'estima que té pel seu poble, Molins de Rei, i pel seu país, Catalunya, han marcat la trajectòria de Francesc Rimblas i l'han convertit, sens dubte, en un referent per a les noves generacions. (Editorial).

Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet [Fitxer informàtic] / Arnau Albert, Josep Vall
Albert i Generó, Arnau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
1 fullet (24 p.) : il. col. ; 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.

Nascuda a l'Aragó i hospitalenca des de la joventut, les inquietuds polítiques de la seva generació, la porten a esdevenir la primera regidora elegida democràticament de la ciutat. La mou l'anhel de llibertat que s'obre amb la proclamació de la República i que només un cop d'estat feixista pot estroncar. Fins a la seva mort l'esperen anys de presó i d'exili interior durant la llarga nit franquista. (Editorial).

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.

Antònia Abelló i Filella i La Sala Llarga : testimoni escrit de la repressió carcerària franquista / Carme Puyol Torres
Puyol Torres, Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Carme Puyol ens recorda qui va ser Antònia Abelló i el llegat que ens va deixar amb La Sala Llarga: l'experiència per la presó de les Oblates, de la qual volia deixar constància per demostrar que els estralls de la guerra van continuar més enllà de la contesa bèl·lica.

Acció Ciutadana : premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934) / Carles Ribera ; [pròleg de: Anna Teixidor i Colomer]
Ribera, Carles


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
180 p. : il. col. ; 21 cm

El setmanari Acció Ciutadana neix a Olot el 1930, a les acaballes de la dictadura primoriverista, impulsat per un nucli de joves republicans garrotxins. Sorgit com una tribuna de debat polític però també de difusió de la vida social, es consolida amb la proclamació de la República l'abril de 1931 convertint-se en l'òrgan d'expressió a la comarca d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'empenta del setmanari el porta a fer el salt a Girona la tardor del 1932, eixamplant l'àmbit de difusió a totes les comarques gironines en paral·lel a la consolidació electoral del partit, un paper que el periòdic juga'ns a la seva desaparició l'estiu del 1934 coincidint amb un moment de crisi d'ERC a Girona arran de la inesperada pèrdua, uns mesos abans, de l'alcaldia de la ciutat. Antoni Dot, Jaume Gascon, Ramon Pla i Coral, Albert Sacrest, Llibertat Serra, Agustiï Cabruja, Joaquim de Camps i Aboix, Pere Cerezo, Josep Maria Corredor, Laureà Dalmau, Miquel Santaló i Emili Vigo en són alguns dels articulistes més destacats.Tot i la seva transcendència com a òrgan de propaganda política, Acció Ciutadana no és només un butlletí de partit sinó que alterna la informació "corporativa" amb articles d'opinió rellevants i cròniques periodístiques que es poden considerar un model pioner de corresponsalia local que no tornarien a recuperar-se a la ciutat ns moltes dècades després. (FJI).

Rafael Font i Farran : vida d'un revolucionari / Rafael Font Vaillant
Font Vaillant, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
150 p. : il. col. ; 21 cm

Rafael Font i Farran (Sitges, 1912 - Auxerre, 2003), periodista vocacional i precoç, és, el marc÷ de 1931, amb només divuit anys, i com a membre d'Estat Català, un dels més joves participants a la Conferència d'Esquerres Catalanes en la qual es funda Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 passa a militar al PNRE i el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, s'incorpora al POUM, patint la persecució subsegüent a la seva il·legalització. Amb la derrota de la República, s'exilia a França, on continua la seva feina de periodista i esdevé, com a militant del POUM, un dels dirigents de la Quarta Internacional durant la Segona Guerra Mundial. A inicis dels anys 1960 abandona la militància partidària, tot i continuar compromés la resta de la seva vida amb els ideals revolucionaris. A la fi del franquisme retornarà periòdicament a la vila natal, reprenent la seva vocació periodística com a redactor i columnista a Tele/Estel i a L'Eco de Sitges. (FJI).

Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
264 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409356263

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 1901-1991) pagès i fill de pagesos, inicia de ben jove una sòlida militància social i política que no abandonarà en tota la vida: cooperativista; dirigent del Centre Democràtic Republicà i impulsor del seu òrgan La Lluita; vicepresident de la Unió de Rabassaires de Catalunya; regidor i, a partir de 1934, alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català, l'octubre de 1934, el porta a la destitució com a alcalde i a la presó per primer cop. La victòria del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, el restitueix al capdavant de l'Ajuntament que continua liderant amb l'esclat de la Guerra Civil fins que s'incorpora al front com a milicià voluntari. De nou alcalde i de nou incorporat al front, amb la derrota és empresonat i condemnat a mort pel règim franquista. Commutada la pena i ja en llibertat, la seva generació viu en un exili interior, maldant per tirar endavant la família. Recuperada la democràcia, lidera la nova etapa d'Esquerra Republicana a la ciutat i el 1979 esdevé de nou regidor. A partir de 1983, retirat de la vida pública, rep el reconeixement públic i l'escalf popular a una llarga trajectòria de compromís i lluita per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).

Artemi Aiguader : posar ordre a la rereguarda / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409348206

Artemi Aiguader i Miró (Reus, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1946) inicia de ben jove un fort compromís polític que el porta el 1914, amb només vint-i-cinc anys, a esdevenir regidor republicà a Reus durant vuit anys. Passada la Dictadura primoriverista i instal·lat al cap i casal de Catalunya, el 1931 la proclamació de la República és el detonant d'una renovada militància, ara a Esquerra Republicana, de la qual en serà dirigent al Comitè Executiu Central, representant la Federació de Barcelona Ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el seu do de gents i caràcter enèrgic i resolutiu el duen primer al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i després a esdevenir conseller de Seguretat Interior, des d'on es fa càrrec de l'ordre públic de Catalunya maldant per acabar amb el desgavell a la rereguarda. La derrota i l'exili el porten a França i finalment a Mèxic, -continuant com un actiu i lleial militant del partit- on hi mor sense haver pogut tornar mai a Catalunya. (Editorial).

Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).

Víctor Torres : una vida republicana / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
239 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409369454

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) fa honor a les seves dues il·lustres nissagues de republicans lleidatans i inicia de ben jove un compromís polític, amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l'esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s'allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d'Aragó i després al front del Segre. A l'exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya. I ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevé un exemple pels joves que venen darrere, als quals mai no escatimarà els seus consells, suport i encoratjament. (Editorial).

Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).

Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).

El Setmanari L'Opinió i la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931) / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
185 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409327102

El setmanari L'Opinió (1928-1931) neix en plena dictadura de Primo de Rivera, amb el propo`sit de ser el perio`dic de "la jove democràcia catalana", i obre un debat molt viu entre catalanistes, republicans, separatistes, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. El nucli promotor esta` format per Joan Lluhí, Joan Casanelles, Pere Comas i Antoni Xirau. El primer cronista és Josep Pla i els col·laboradors més assidus són els comunistes Jaume Miravitlles i Jordi Arquer. Dimitit el dictador i declarat "setmanari socialista", l'anomenat Grup de L'Opinió promou un Manifest d'Intel·ligència Republicana i una posterior Conferència d'Esquerres Catalanes, que culmina en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb el lideratge de Francesc Macià i la prese`ncia destacada de Lluiïs Companys. En tres anys comptats, el setmanari L'Opinió ha assolit dos altres èxits no previstos: guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i proclamar la República Espanyola i la República Catalana. (Editorial).

Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions / Lluís Burillo
Burillo Toledano, Lluís


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2020
274 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409254040

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1974) inicia des de ben jove un intens compromís cívic, polític i cultural amb el catalanisme republicà que el porta a participar, el 1931, en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1932 esdevé el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i durant la Guerra Civil, també de la Generalitat. Amb la derrota del 1939, aquestes responsabilitats el duran a l'exili. A partir de 1944 prospera socialment i econòmicament a Mèxic, on esdevé tot un referent del món de la restauració i un relacions públiques excel·lent. Gràcies a aquesta nova posició i un compromís intacte amb el país, arriba a ser un dels principals mecenes culturals de l'exili català, -en complicitat amb la seva esposa, l'actriu Emma Alonso- sense abandonar mai, ni la militància al seu partit de tota la vida, ni la lleialtat a les institucions nacionals catalanes. (Editorial).

Josep Puig Pujades (1883-1949) : cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà / Anna Teixidor i Colomer ; [dirigida per: Jaume Guillamet]
Teixidor i Colomer, Anna


2012
Dirigida per: Guillamet, Jaume. Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació, 2012
650 p. ; 30 cm
També disponible en versió electrònica.

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l'important paper ideològic que va desenvolupar com a intel·lectual en l'objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l'educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l'òrgan directori d'Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil.